Història
Primers assentaments
Els primers assentaments coneguts a la rodalia de l'actual Rubí foren a Can Fatjó i la Serreta. Cap al segle IV aC els ibers van aixecar el seu poblat emmurallat i amb torres al turó de Can Fatjó al pas de la Via Heraclea, on encara es conserva un forn iberoromà. Durant la dominació romana va ser un nucli estable de població dedicat fonamentalment a l'agricultura i passà a ser progressivament important. El poblat ha desaparegut completament.
Edat mitjana
A partir de la mort de Guifré el Pilós, la frontera entre els cristians i els musulmans en aquesta zona quedava delimitada pel riu Llobregat: al Nord s'hi establien els cristians i al Sud hi restaven els musulmans. Era la consolidació d'una primera línia de conquestes, però sempre amb una ampla zona fronterera molt imprecisa i sembla que bastant buida de població. La primera referència escrita que ens parla de Rivo Rubeo, l'actual Rubí, data de l'any 986 al voltant del l'Església de Sant Pere i protegit pel Castell de Sant Genís.
Castell de Rubí
L'any 1233 Berenguer de Rubí obté una autorització per part del rei Jaume I per tal d'aixecar un nou castell, el Castell de Rubí quedant el castell del turó de Sant Genís definitivament abandonat. Durant el segle XIV, la família dels Torrelles controla el terme subjecte als mals usos fins que el 1383 Ramon de Torrelles va vendre la remença, l'eixòrquia i la cugúrcia, tres dels mals usos, a canvi que els seus camperols guardessin fidelitat i homenatge a ell i als seus successors. Finalment el 1394, Joan el Caçador va vendre la jurisdicció del castell a Joan de Togores i va donar als habitants el privilegi d'escollir batlle a canvi de pagar un impost col·lectiu, sent el primer batlle Pere de Xercavins.
Castell de Rubí
L'any 1233 Berenguer de Rubí obté una autorització per part del rei Jaume I per tal d'aixecar un nou castell, el Castell de Rubí quedant el castell del turó de Sant Genís definitivament abandonat. Durant el segle XIV, la família dels Torrelles controla el terme subjecte als mals usos fins que el 1383 Ramon de Torrelles va vendre la remença, l'eixòrquia i la cugúrcia, tres dels mals usos, a canvi que els seus camperols guardessin fidelitat i homenatge a ell i als seus successors. Finalment el 1394, Joan el Caçador va vendre la jurisdicció del castell a Joan de Togores i va donar als habitants el privilegi d'escollir batlle a canvi de pagar un impost col·lectiu, sent el primer batlle Pere de Xercavins.
Edat moderna
A partir de la constitució de Rubí com un ens directament subjecte al rei d'Aragó, es va crear un govern municipal, amb un poder executiu format per dos jurats i un consell general, format pels caps de les principals famílies, que escollia el batlle. Aquest i els dos jurats presidien les reunions del consell general. El govern municipal s'encarregà d'arrendar els principals serveis públics: la carnisseria, des del 1448; la plaça, des del 1516; la botiga del blat; la fleca i la taverna, des del 1582; la fira, des del 1599, i la tenda, des del 1600.
L'hàbitat estava constituït bàsicament per masies disperses, amb clarianes de terreny al seu voltant cultivades, sobretot per cereal; no mancaven els horts prop de les sèquies, rierols i la riera.
Durant el s. XVI comença a Rubí un descens de la població que, fins al s. XVIII, s'estancarà en uns 150-200 habitants. És la conseqüència d'un període infestat de guerres i d'epidèmies.
D'entre les guerres cal destacar la Guerra de successió on el Decret de nova planta augmentà abusivament la pressió fiscal sobre Catalunya provocant molt malestar, sobretot als amos de les masies, que només pretenien pagar les taxes municipals. A més, les males collites encara incrementarien aquest descontent, en no poder les classes més populars satisfer aquesta pressió fiscal.
A Rubí els principals col·laboradors del règim borbònic foren els Brustenga, els Serrafossà, els Mir, els Rosés i els Pi de la Serra
Edat contempòrania
El 1824 Apareix la primera fàbrica, i durant tot el segle XIX les fàbriques tèxtils van continuar instal·lant-se a la vora de la Riera de Rubí, fins que a finals del segle XIX i principis del segle XX, la ciutat experimenta la seva primera gran expansió en plena revolució industrial, passant d'una economia basada en l'agricultura, a un model mixt amb la construcció d'indústries tèxtils a la vora de la riera, de les que es conserven quatre xemeneies i els edificis del Vapor Nou i el conjunt de l'Escardívol, aquest obra, com altres edificis de la ciutat, de l'arquitecte Lluís Muncunill, deixeble d'Antoni Gaudí. A finals de 1874, durant la tercera guerra carlina la vila fou assaltada per la partida del Muixí, que s'emporta l'alcalde i quatre propietaris «de gira» per la comarca.El 1897 l'energia elèctrica va arribar a Rubí, i amb ella l'electrificació de la seva indústria. A finals del s. XIX, la reina regent Maria Cristina atorga el títol honorífic de Vila de Rubí.
L'arribada dels Ferrocarrils de Catalunya el 1919 amb la línia que connecta Barcelona amb Terrassa fa que s'ocupi la zona propera a l'estació. Fruit de la riquesa de l'emergent classe burgesa i el retorn dels indianos, es construeixen noves edificacions, entre les que destaquen el conjunt d'estil modernista situat a la Plana de Can Bertran i les Escoles Ribes. Durant la Mancomunitat de Catalunya, en la que s'impulsa el cooperativisme es construeix el Celler Cooperatiu, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell.
Monument a les víctimes de la riuada de 1962
La indústria, contràriament, es va desenvolupar amb rapidesa i avui sovintegen en el terme municipal empreses de construcció, tèxtils, del metall i l'electrònica, que s'agrupen en diversos polígons industrials (Cova Solera, Can Jardí, La Llana, Can Rosés,...). Aquesta industrialització va anar acompanyada d'un vertiginós creixement demogràfic a partir de la dècada dels seixanta, amb la immigració massiva d'immigrants procedents d'Espanya. Si a començaments dels seixanta Rubí amb prou feines superava els 6.000 habitants, a final del segle XX ja ultrapassava els 50.000.
Rubí va perdre gairebé tota la seva agricultura a la tardor del 1962 quan unes violentes riuades, causades per unes pluges que el 25 de setembre van registrar 182 litres en 24 hores a la Mola i varen provocar greus inundacions amb milers de víctimes i la conseqüent destrucció dels barris construïts en precari a la llera de la riera. Des d'aleshores només subsisteixen alguns rodals de cereals i vinya.
L'arribada de població d'altres ciutats catalanes i les onades immigratòries de finals dels anys noranta i principis de segle XXI des del nord d'Àfrica i el sud i centre d'Amèrica fan de Rubí una ciutat atractiva i ben comunicada, de manera que només un terç de la població actual, al voltant de 72.000 habitants, sigui nat a la ciutat o al Vallès Occidental.
L'arribada dels Ferrocarrils de Catalunya el 1919 amb la línia que connecta Barcelona amb Terrassa fa que s'ocupi la zona propera a l'estació. Fruit de la riquesa de l'emergent classe burgesa i el retorn dels indianos, es construeixen noves edificacions, entre les que destaquen el conjunt d'estil modernista situat a la Plana de Can Bertran i les Escoles Ribes. Durant la Mancomunitat de Catalunya, en la que s'impulsa el cooperativisme es construeix el Celler Cooperatiu, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell.
Monument a les víctimes de la riuada de 1962
La indústria, contràriament, es va desenvolupar amb rapidesa i avui sovintegen en el terme municipal empreses de construcció, tèxtils, del metall i l'electrònica, que s'agrupen en diversos polígons industrials (Cova Solera, Can Jardí, La Llana, Can Rosés,...). Aquesta industrialització va anar acompanyada d'un vertiginós creixement demogràfic a partir de la dècada dels seixanta, amb la immigració massiva d'immigrants procedents d'Espanya. Si a començaments dels seixanta Rubí amb prou feines superava els 6.000 habitants, a final del segle XX ja ultrapassava els 50.000.
Rubí va perdre gairebé tota la seva agricultura a la tardor del 1962 quan unes violentes riuades, causades per unes pluges que el 25 de setembre van registrar 182 litres en 24 hores a la Mola i varen provocar greus inundacions amb milers de víctimes i la conseqüent destrucció dels barris construïts en precari a la llera de la riera. Des d'aleshores només subsisteixen alguns rodals de cereals i vinya.
L'arribada de població d'altres ciutats catalanes i les onades immigratòries de finals dels anys noranta i principis de segle XXI des del nord d'Àfrica i el sud i centre d'Amèrica fan de Rubí una ciutat atractiva i ben comunicada, de manera que només un terç de la població actual, al voltant de 72.000 habitants, sigui nat a la ciutat o al Vallès Occidental.
Medi físic
El clima del municipi correspon al clima mediterrani, caracteritzat per hiverns relativament suaus, i la precipitació d'estiu no és suficient per cobrir l'evapotranspiració de les plantes.
Rubí està situat en una part de les serres de la Serralada Prelitoral catalana: la serra de Can Riquer i la Serra de l'Oleguera les trobem al nord, i a l'est trobem la Serra de Can Guilera.
El municipi està creuat de nord a sud per la Riera de Rubí, a la que arriben diversos torrents procedents de les serres del nord, entre ells els de Can Balasc i Can Canyadell, que delimiten el límit del municipi amb Castellbisbal, i els de Can Tallafigueres, Can Xercavins, Can Pidelaserra, Can Xercavins, Sant Muç, Can Ramoneda, i Can Solà. A la riba sud trobem el torrent dels Alous i el de Can Ferran, que marquen durant un bon traçat la frontera entreSant Cugat del Vallès i Rubí. Tant la riera com els torrents son tributaris del riu Llobregat.
Dins del terme no hi ha cap espai que gaudeixi d'una figura de protecció específica com la de Parc nacional, Parc natural, Paratge natural d'interès nacional, Paratge nacional d'interès natural i Reserva natural, però dins el territori trobem part dels corredors naturals Collserola-Sant Llorenç del Munt i de la Serra de Can Guilera, entre els que hi ha els connectors de les valls de Sant Muç i de Can Tàpies. El terme conté altres espais amb un excepcional valor natural, com l'ermita i les alzines de Sant Muç, el torrent de Can Ramoneda o les masses forestals.
La ciutat compta amb una extensa xarxa de parcs i zones verdes: En la riba sud de la ciutat trobem, d'est a oest, el parc de ca n'Oriol, el Parc de la Pau i la Natura, i el de Ca n'Alzamora, i en la riba nord de la riera, hi ha unes grans extensions de natura amb diferents graus de protecció arrel de les resolucions del parlament de Catalunya 941/V i 554/V, a la Serra de Can Guilera, Can Ramoneda, Can Xercavins, Can Roig, la Serra de Can Riquer i el Corredor biològic de Can Carreras.
Rubí està situat en una part de les serres de la Serralada Prelitoral catalana: la serra de Can Riquer i la Serra de l'Oleguera les trobem al nord, i a l'est trobem la Serra de Can Guilera.
El municipi està creuat de nord a sud per la Riera de Rubí, a la que arriben diversos torrents procedents de les serres del nord, entre ells els de Can Balasc i Can Canyadell, que delimiten el límit del municipi amb Castellbisbal, i els de Can Tallafigueres, Can Xercavins, Can Pidelaserra, Can Xercavins, Sant Muç, Can Ramoneda, i Can Solà. A la riba sud trobem el torrent dels Alous i el de Can Ferran, que marquen durant un bon traçat la frontera entreSant Cugat del Vallès i Rubí. Tant la riera com els torrents son tributaris del riu Llobregat.
Dins del terme no hi ha cap espai que gaudeixi d'una figura de protecció específica com la de Parc nacional, Parc natural, Paratge natural d'interès nacional, Paratge nacional d'interès natural i Reserva natural, però dins el territori trobem part dels corredors naturals Collserola-Sant Llorenç del Munt i de la Serra de Can Guilera, entre els que hi ha els connectors de les valls de Sant Muç i de Can Tàpies. El terme conté altres espais amb un excepcional valor natural, com l'ermita i les alzines de Sant Muç, el torrent de Can Ramoneda o les masses forestals.
La ciutat compta amb una extensa xarxa de parcs i zones verdes: En la riba sud de la ciutat trobem, d'est a oest, el parc de ca n'Oriol, el Parc de la Pau i la Natura, i el de Ca n'Alzamora, i en la riba nord de la riera, hi ha unes grans extensions de natura amb diferents graus de protecció arrel de les resolucions del parlament de Catalunya 941/V i 554/V, a la Serra de Can Guilera, Can Ramoneda, Can Xercavins, Can Roig, la Serra de Can Riquer i el Corredor biològic de Can Carreras.